Omet navegació

Inici

Cientificotecnològic 2020

Trobaràs més de 20 preguntes que corresponen a les competències bàsiques de 4t d'ESO, la majoria de tipus text de resposta múltiple (triar una) , selecció múltiple (triar més d'una resposta), qüestió Veritat/Mentida i resposta oberta. Totes les respostes es corregeixen automàticament, excepte les de resposta oberta que has de respondre en un paper apart i clicar a "mostra la resposta".

1.

Qüestió

Amb l'enunciat que trobareu sobre aquesta pàgina és l'enunciat d'aquesta activitat.

Per alleujar-lo, li van fer uns banys d’aigua tèbia, a 36 ºC. La temperatura del Feliu va baixar
perquè...
(Només hi ha una resposta correcta.)

Respostes

a. la temperatura del Feliu es va transferir a l’aigua.

b. el fred es va transferir des de l’aigua cap al Feliu.

c. la temperatura de l’aigua es va transferir cap al Feliu.

d. l’energia tèrmica es va transferir des del Feliu cap a l’aigua mitjançant la calor.

Realimentació

2.

Qüestió

També li van receptar un xarop antitèrmic. Al prospecte del xarop hi ha una taula amb les
dosis recomanades, on s’indica la dosi màxima diària en relació amb l’edat i el pes del malalt.

A partir de la informació de la taula, es pot afirmar que la dosi màxima diària...
(Només hi ha una resposta correcta.)

Activitat 2

Respostes

a. és proporcional a l'edat.

b. no és proporcional al pes.

c. és directament proporcional al pes.

d. és inversament proporcional al pes.

Realimentació

3.

Qüestió

A continuació, es mostra un remei tradicional que es fa servir per abaixar la febre. Hi ha
gent que confia en la seva efectivitat i d’altres que no.

Quina de les qüestions següents té validesa científica per decidir si el remei és efectiu per
abaixar la febre o no?
(Només hi ha una resposta correcta.)

Activitat 3

Respostes

a. Té algun component artificial o sintètic?

b. S’ha utilitzat durant molts segles de manera tradicional?

c. Després d’aplicar-lo a diversos infants amb febre, van deixar tots de tenir febre l’endemà?

d. A diversos infants amb febre semblant, els baixa més la febre als que s’ha aplicat aquest
remei que als que no se’ls ha aplicat ni aquest ni cap altre remei?

Realimentació

4.

Qüestió

A casa del Feliu tenen un termòmetre d’infrarojos que mesura la temperatura
de manera instantània amb un detector, sense haver de tocar la persona.
Aquests termòmetres es basen en el fet que tots els cossos calents, com
el cos humà, emeten radiació infraroja i que a major temperatura emeten
més radiació.
Aquest termòmetre indica la temperatura depenent de quanta radiació
li arriba. Quin dels esquemes següents s’ajusta més al funcionament
d’aquests termòmetres?

Activitat 4

Respostes

a. Esquema 1

b. Esquema 2

c. Esquema 3

d. Esquema 4

Realimentació

5.

Qüestió

La germana del Feliu fa unes setmanes que ha tornat d’un viatge a l’Àfrica. Presenta un
quadre clínic d’episodis de febre i els metges li han diagnosticat malària o paludisme.
Aquesta malaltia es transmet per la picada d’un mosquit anomenat anòfel i la causen els
plasmodis, uns protozous paràsits microscòpics.
Aquesta taula indica els episodis de febre que ha tingut en els darrers dies:

Activitat 5

El gràfic següent mostra la febre provocada per dues espècies diferents de plasmodi, A i B:

Activitat 5

A partir de les dades que es mostren a la taula i al gràfic, quina de les afirmacions següents
és correcta?
La causa de la febre de la germana del Feliu és la infecció provocada...
(Només hi ha una resposta correcta.)

Respostes

a. pel plasmodi A.

b. pel plasmodi B.

c. tant pel plasmodi A com pel plasmodi B.

d. per un altre plasmodi diferent dels plasmodis A i B.

Realimentació

6.

Qüestió

Per combatre la malària, es va proposar un mètode que consisteix a esterilitzar, mitjançant
raigs X, mosquits mascles anòfels criats en laboratoris i alliberar-los.

Activitat 6

La irradiació amb altes dosis de raigs X pot ser una bona estratègia per combatre la
propagació de la malària perquè les femelles que s’aparellin amb ells...
(Només hi ha una resposta correcta.)

Respostes

a. s’esterilitzaran.

b. no es podran aparellar amb més mascles.

c. no tindran descendència i, per tant, disminuirà la població de mosquits.

d. canviaran el seu material genètic i es convertiran en una altra espècie de mosquit.

Realimentació

Activitat 1: EL FELIU TÉ FEBRE

Activitat 1

7.

Un mosquit, mascle o femella, pot viure molt bé sense picar, llepant només substàncies
ensucrades, com el nèctar de les flors. Però la femella necessita xuclar la sang d’un altre
animal per desenvolupar els ous.
Explica per què esterilitzar mosquits mascles també pot ser una bona estratègia per
disminuir el nombre de picades. Per fer-ho utilitza les paraules següents: femelles,
fecundar, picar, ous i sang. Subratlla aquestes paraules a la teva explicació.

Habilita el javascript

Activitat 2: SISTEMES

Activitat 8

8.

Qüestió

En les figures següents, hi ha representat un espectador en iniciar un salt i el mateix
espectador en el punt més alt del salt. Les fletxes representen el sentit de la força que
l’espectador fa sobre el terra en iniciar el salt.

Activitat 8

Quina figura representa millor el sentit de la força que l’espectador fa sobre el terra en
iniciar el salt?
(Només hi ha una resposta correcta.)

Respostes

a. Figura 1

b. Figura 2

c. Figura 3

d. Figura 4

Realimentació

9.

Els espectadors no només saltaven, també cridaven molt. Segur que des de l’Institut de
Ciències de la Terra Jaume Almera (ICTJA) se sentien els crits. Considera que el so és una
ona que viatja per l’aire amb una velocitat d’uns 340 m/s i que les ones sísmiques viatgen
a través del sòl a una velocitat d’uns 6 km/s.
Què va arribar abans a l’ICTJA, el so dels crits o les ones sísmiques dels salts? Dona una
resposta utilitzant els conceptes temps, distància i velocitat. Subratlla aquests conceptes
a la teva explicació.

Habilita el javascript

10.

Qüestió

Arran d’aquesta notícia, la Júlia s’ha quedat amoïnada per si mai hi ha un terratrèmol
destructiu a Barcelona. Per això ha buscat a Internet informació per valorar aquest risc.
Ha trobat un mapa d’intensitats màximes probables d’un sisme en un període de 500 anys
a Catalunya (figura 1) i informació sobre l’escala MSK d’intensitat sísmica (figura 2).

Activitat 10

Tenint en compte les figures 1 i 2, quina informació pot treure la Júlia?
(Només hi ha una resposta correcta.)

Respostes

a. La probabilitat que hi hagi un terratrèmol a Barcelona és d’un 50 %.

b. Si Barcelona pateix un terratrèmol, no hi hauria servei de transport públic.

c. Si Barcelona pateix un terratrèmol, els edificis podrien patir danys lleugers o moderats.

d. El terratrèmol més intens que pot haver-hi a Barcelona mataria aproximadament la meitat
de la població.

Realimentació

11.

Qüestió

La Júlia comenta amb quatre amics la seva preocupació per si mai es pot produir un
terratrèmol a Barcelona. Cadascun d’ells expressa la seva opinió.
Hi ha quatre opinions diferents. Qui té raó?
(Només hi ha una resposta correcta.)

Respostes

a. He buscat informació a Internet i els terratrèmols es produeixen a causa del moviment dels continents.

b. Ara hi ha menys terratrèmols que abans. Això és perquè els edificis estan més preparats per
resistir-los.

c. És clar que pot passar. La probabilitat que es produeixi un terratrèmol destructiu és igual a
qualsevol punt de la terra. Ens convé estar preparats.

d. Es poden donar a tot arreu, però els més destructius acostumen a ser a llocs com el Japó
o la costa pacífica d’Amèrica, amb molta activitat en els límits de les plaques tectòniques.

Realimentació

12.

Qüestió

Davant la possibilitat que es pugui produir un terratrèmol a Barcelona, s’ha elaborat un
mapa geològic de la ciutat. Se sap que els materials geològics tous, poc cimentats i que
no formen roques (estan solts) vibren més davant d’un sisme que no pas aquells que estan
cimentats, durs i són roques.

A

Segons els materials que hi ha al subsol, quina zona de Barcelona podria ser més vulnerable
davant d’un sisme?
(Només hi ha una resposta correcta.)

Respostes

a. Zona A

b. Zona B

c. Zona C

d. Zona D

Realimentació

13.

Qüestió

Hi ha qui assegura que els gossos intueixen la proximitat dels terratrèmols i es mostren
inquiets moments abans.
Quina de les qüestions següents es podria investigar mitjançant una recerca científica?
(Només hi ha una resposta correcta.)

Respostes

a. Els gossos són conscients que poden predir els terratrèmols?

b. Els gossos tenen capacitats que les persones no podrem mesurar mai?

c. De mitjana, els gossos borden més just abans d’un terratrèmol que un dia normal?

d. Hi ha gossos capaços de detectar la imminència d’un terratrèmol i no manifestar-ho?

Realimentació

14.

Qüestió

Es vol construir un aparell que serveixi per mesurar els moviments de la terra i la seva
intensitat. En un recinte ben aïllat on no arribi la llum, es penja un bloc gros de plom del
sostre mitjançant una molla i enregistrem l’evolució del sistema, amb un sensor que enviarà
les dades a un ordinador.
Es disposa de sensors de distància, llum, camp magnètic i força. Quins d’aquests dissenys
funcionarien millor?
(Hi ha dues respostes correctes.)

Activitat 14

Respostes

a. Disseny 1

b. Disseny 2

c. Disseny 3

d. Disseny 4

Realimentació

ACTIVITAT 3: ARMILLES FUTBOLÍSTIQUES

Activitat 3

15.

Per poder enregistrar les coordenades de la posició de l’esportista en cada moment, cal
connectar els diferents terminals del xip GPS a una bateria i a un controlador, tal com es
mostra a l’esquema del circuit següent:

Relaciona, amb fletxes, cada terminal del xip GPS amb la connexió elèctrica que li correspon.
NO ESCRIGUIS EN AQUEST ESPAI
Respon a les mateixes taules que trobaràs a la PART 2 del FULL DE RESPOSTES

Respon en un full apart.

16.

Qüestió

Les dades recollides pel GPS s’envien en temps real a un ordinador a través d’un sistema
de comunicació Bluetooth.
Per donar cobertura a un camp d’entrenament de dimensions 100 m x 50 m es disposa de
tres antenes receptores amb un radi de cobertura de 50 m cadascuna. L’entrenador només
dona permís per situar les tres antenes en algun dels córners (punts A, C, D i F de la figura)
o en el límit del mig del camp (punts B i E).

Una opció per no deixar cap zona del camp sense cobertura seria situar les tres antenes
en els punts...
(Només hi ha una resposta correcta.)

Respostes

a. A, B i D.

b. B, D i C.

c. A, C i E.

d. B, C i E.

Realimentació

17.

Les armilles estan fetes de polièster, material d’ús freqüent en la confecció de roba
esportiva. El polièster és una fibra sintètica, s’obté a partir de dues substàncies inicials,
mitjançant reaccions químiques.
Quines de les afirmacions de la taula següent són certes per a la reacció de síntesi del polièster?
Marca, amb una creu (X) a SÍ o NO, cadascuna de les afirmacions.
NO ESCRIGUIS EN AQUEST ESPAI
Respon a la mateixa taula que trobaràs a la PART 2 del FULL DE RESPOSTES.

Habilita el javascript

18.

Qüestió

A partir de les coordenades de posició, enregistrades pel GPS, ha estat possible fer la
descripció següent del moviment d’un jugador:
“El jugador es mou amb un moviment rectilini. Primer avança cap a la porteria
contrària, després canvia de sentit i retorna cap a la seva porteria. La carrera
més ràpida, la fa entre els 40 segons i els 50 segons”.
Indica el gràfic posició-temps que descriu millor els moviments del jugador.
(Només hi ha una resposta correcta.)

Respostes

a. Gràfic 1

b. Gràfic 2

c. Gràfic 3

d. Gràfic 4

Realimentació

19.

Qüestió

Les lesions més comunes en el futbol són les
de turmell, genoll, pubis i musculars del tronc
inferior. S’ha dissenyat un pla de treball per
prevenir aquestes lesions a 10 dels 20 jugadors
d’un equip de futbol.
Les dades recollides després d’aplicar el pla
de treball, que permetran analitzar la seva
efectivitat, s’han recollit en el gràfic de la dreta.
A partir dels resultats obtinguts, es pot concloure que el mètode preventiu aplicat...
(Només hi ha una resposta correcta.)

Respostes

a. ha estat efectiu en la reducció de totes les lesions més comunes en el futbol.

b. ha reduït en bona part les lesions de turmell i dels músculs del tronc inferior.

c. no ha estat efectiu per a cap de les quatre lesions considerades.

d. ha reduït en més del 50 % la incidència de les lesions del pubis.

Realimentació

20.

Qüestió

Esforçant-se al màxim tots els jugadors, quines d’aquestes variables caldria tenir en
compte a l’hora de comparar els dos grups de jugadors (els que han seguit el treball
preventiu i els que no) perquè els resultats de l’estudi anterior puguin ser vàlids?
(Hi ha dues respostes correctes.)

Respostes

a. L’edat dels jugadors.

b. El nombre de gols marcats.

c. El nombre de minuts jugats.

d. El nombre de partits guanyats.

Realimentació

21.

Qüestió

Per controlar l’estat de salut, els jugadors de futbol passen periòdicament controls mèdics
estrictes. Fixa’t en alguns dels resultats de l’analítica d’un dels jugadors de l’equip feta en dejú:

A partir dels resultats de l’anàlisi, quina d’aquestes afirmacions descriu millor una de les
hipòtesis que pot fer el metge sobre l’estat de salut d’aquest jugador?
(Només hi ha una resposta correcta.)

Respostes

a. Té anèmia.

b. Té sobrepès.

c. Podria tenir diabetis.

d. Té tots els nivells normals.

Realimentació

ACTIVITAT 4: SUPERIMPERMEABLES

22.

Qüestió

L’exposició dels circuits elèctrics i electrònics a l’aigua i la humitat pot provocar problemes
tecnològics perquè...
(Hi ha dues respostes correctes.)

Respostes

a. la garantia dels aparells no cobreix avaries a causa de la humitat.

b. es poden oxidar elements metàl·lics del circuit i provocar la seva ràpida degradació.

c. es poden produir contactes i curtcircuits no desitjats entre els diferents punts del circuit.

d. els circuits estan dissenyats per treballar a una temperatura determinada i l’aigua i la
humitat tenen un efecte refrigerant no desitjat.

Realimentació

23.

Qüestió

La formació de glaç sobre les ales dels avions representa també un problema tecnològic perquè...
(Hi ha dues respostes correctes.)

Respostes

a. quan el glaç es fon provoca que la temperatura de les ales baixi.

b. en el moment de l’aterratge, la superfície de la pista esdevé lliscant, amb el perill que això comporta.

c. fa augmentar el pes dels aparells i això implica un consum addicional, no desitjat, de combustible.

d. tant la forma com la mida de les ales, que es dissenyen per sustentar un pes determinat,
es veuen alterades per la formació de glaç.

Realimentació

24.

Qüestió

Les superfícies hidrofòbiques no es mullen, ja que repel·leixen les gotes d’aigua. La capacitat
hidròfoba d’un material augmenta en disminuir la zona de contacte entre la superfície i la gota
d’aigua, de manera que les gotes rodolen millor i poden ser eliminades més fàcilment.
Per saber la capacitat hidròfoba de diferents materials, hem dipositat una gota d’aigua sobre
quatre superfícies diferents. Els resultats de l’experiment es mostren en les figures següents:

Escull l’opció que ordena les quatre superfícies de més hidròfoba a menys hidròfoba.
(Només hi ha una resposta correcta.)

Respostes

a. D A C B

b. A D C B

c. A D B C

d. D A B C

Realimentació

25.

Qüestió

La tensió superficial és una propietat dels líquids relacionada amb les forces d’atracció que
exerceixen les seves pròpies molècules entre si. Com més petit sigui el valor de la tensió
superficial, més fàcil serà separar les molècules del líquid, les gotes s’estendran amb més
facilitat i mullaran millor la superfície.
La taula següent mostra els valors de les tensions superficials de diferents líquids en
contacte amb l’aigua a una temperatura de 20 ºC:

Segons la taula, quines de les afirmacions següents són correctes?
(Hi ha dues respostes correctes.)

Respostes

a. El mercuri és el líquid que mulla més tipus diferents de superfícies.

b. L’aigua té més dificultat per mullar un teixit que l’oli d’oliva.

c. La gota d’aigua s’estén molt més que la gota d’oli d’oliva.

d. L’etanol és el que mullarà millor qualsevol superfície.

Realimentació

25.

Qüestió

El gràfic següent mostra com varia la tensió superficial de l’aigua en contacte amb l’aire
en funció de la temperatura:

D’acord amb la informació del gràfic, quina de les afirmacions següents és correcta?
(Només hi ha una resposta correcta.)

Respostes

a. A temperatures inferiors als 20 ºC, l’aigua no mulla.

b. L’aigua calenta mulla més la superfície que l’aigua freda.

c. L’aigua mulla igual la superfície, independentment de la temperatura.

d. L’aigua mulla menys la superfície a la temperatura de 80 ºC que no pas a 20 ºC.

Realimentació